Benvinguda Kosovo!

Bandera de Kosovo

Els kosovars han exercit el seu dret a declarar-se independents de Sèrbia. No han estat una majoria absoluta, però sí democràtica. En el debat sobre els tantspercent que donen o no legitimitat, ens perdem en l'essencial. Guanya la majoria.

Espanya no reconeix el nou Estat kosovar, suposem que perquè s'acosten les eleccions generals. Per això, també, s'augmenta la pressió a l'esquerra abertzale, es frena el retorn dels Papers, i s'obvia arribar a acords en matèria de traspassos o de publicació de balances fiscals.

La por de l'esquerra espanyola es manifesta no només respecte de la dreta, sinó també del propi electorat. Però tornem a Kosovo, per preguntar-nos quines lliçons democràtiques, o de defensa dels acords de les Nacions Unides, poden fer ara els serbis? Francament, no les hi veig. Cal recordar com van tractar als bosnians? què va fer Milosevic? És clar que no podem jutjar el tot per la part, però ara, avui per avui, em sembla just concedir el dret a ser lliures a una provincia, un país, una minoria, els kosovars, que han patit de valent una pila de temps.

Sap greu formar part d'un país que no reconeix el dret a la diferència, i prendre part al costat de la Xina o de Rússia, de Xipre, Grècia i Portugal, i no d'Estats Units, Alemanya o el Regne Unit, França, Finlàndia, Irlanda o Suècia.

El millor de tot plegat és, però, que ningú no planteja canviar l'estatuts adquirit pel nou país per les armes. Voler la independència, és poder.

Acceptant la distància entre aquell procés i el que voldríem viure bascos i catalans, hem de dir que no tenen res a veure. La nostra realitat no és la seva, i comparar-nos-hi és absurd. Sortosament absurd.

 

[@more@]



Quant a falcobadalona

Properament…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.