Pilar, you Rock!!!

M'agrada la Pilar Rahola. Ho he de dir, perquè fa mesos que segueixo intensament el seu www.pilarrahola.com i em confesso un partidari gairebé absolut de la mirada desacomplexada que fa de la realitat.

Els seus darrers articles, la carta a Boris Izaguirre, i l'escrit sobre Barack Obama, m'han fet sentir enveja.Enveja de no tenir el talent d'escriure com ella ho fa, i d'expressar idees amb la concisa intel·ligència amb que ella les construeix. 

Crec que som al davant d'una gran nosebenbequè. Suposo que se'n diu "comunicadora".  

Em sento com aquells a qui critiquem la fe dels conversos. Perquè jo, de la Rahola, mai no me n'havia sentit tant a prop. Per mi, era una mena de "divina" que es creia en possessió de la veritat. Que exagerava, s'excedia o teatralitzava en excés els arguments. 

Ara la veig diferent. Millor. Centrada, madura, brillant. Molt millor quan escriu que quan surt a la televisió. Però bona a tots els registres. Simplement, em fa feliç llegir-la i trobar-hi allò que jo també puc haver cregut i no he sabut escriure. 

Per sort, la Pilar viu a Badalona. Per desgràcia, no la "viu" prou. O no la sabem aprofitar com caldria. Forma part del capital humà que té Badalona.

I sobre aquest concepte voldria expressar la segona part d'aquest post

A Vitòria, em vaig fixar en una campanya del PNB. Expressava l'orgull dels bascos, i explicava, en diferents anuncis, fets rellevants d'aquell país. Per exemple, que eren el primer país en certificats de qualitat empresarial. El que pretenia el PNB era expressar aquest orgull a partir del capital humà, social i econòmic d'aquell territori. 

No crec que s'hagi de vincular l'èxit d'un país o d'una societat al fet nacional, només i prou. Però és evident que estimar el teu país té molt a veure amb la manera com procures exhibir tot el teu potencial, i amb la manera com fas que la teva comunitat senti l'orgull de formar-ne part. 

Badalona, diem, és la tercera ciutat de Catalunya. Però ens falta autoestima. Perquè no hem treballat mai el potencial de la nostra comunitat. Quan vaig arribar a la responsabilitat que actualment ocupo, vaig presentar una idea sobre com reforçar el nostre sentiment de pertanença en base al capital humà -tot ell- que té Badalona. La resposta, si més no, va ser freda.

M'agradaria recuperar la idea i fer veure als badalonins que tenim l'esport a l'èlit treballat des de la base. O l'empresa que fa tecnologia LED més important, qui sap, del Món. O investigadors de primer nivell. I arquitectes de reconegut prestigi. I gent treballant a la "NASA" europea. O ensenyant Física a la universitat americana. O treballant per la Federació de Vela australiana com a enginyers. I cracks de la comunicació. O escriptors. 

Gent de Badalona que ens ha de fer sentir l'orgull de pertànyer a la ciutat, més enllà dels problemes de cada dia. De les errades dels serveis públics, o de la feblesa d'una societat civil que no hem sabut vincular prou a un projecte comú de badalonisme ben entès.  

 

[@more@]



Quant a falcobadalona

Properament…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Pilar, you Rock!!!

  1. Carles diu:

    Ferran, a mi no m’agrada la Rahola. Potser ha canviat, fa temps que no m’interessa el que diu o fa. Però acabo de llegir la carta a Boris Izaguirre que comentes i haig de reconèixer que m’ha agradat, el missatge i la manera de comunicar-lo.
    Potser m’hauré de mirar de tant en tant la seva pàgina, tot i que, la veritat, em fa mandra…

  2. PILAR RAHOLA

    Rafael del Barco Carreras

    Introduciendo mi nombre en GOOGLE aparece entre las primeras etiquetas Pilar Rahola, su blog, con un inquietante y amenazador estribillo… “sería interesante investigar a Rafael del Barco Carreras”. Me inquieta tanto que desata mis irrefrenables ganas de escribir. Estoy hasta las narices de leer lo que consultado el blog ella atribuye a un comentarista, un tal García. Sin más asegura que miento, y tras pedir que se me investigue, se auto alegra de que por suerte mi peso mediático es nulo. Doña Pilar criba los comentarios, es decir, que aun suponiendo que exista es ella quien le da pie, por tanto es su parecer. “Nulo”, eso son los millones que no tenemos la suerte o desgracia de su celebridad. NADA, “no somos NADA”, solo formamos parte de la manada que pagamos su vida de charlatán.

    No entra en comentar la serie de escritos, que ateniéndome al suyo de “Lo sabía toda Barcelona” sobre la larga carrera delictiva del Juez Luis Pascual Estevill y Juan Piqué Vidal (mis nefastos y corruptos abogados), dejé y dio entrada en su blog, sino que por su expresión pretende MATAR AL MENSAJERO. Por lo visto, ella puede escribir sobre esa GRAN CORRUPCION (dejando en el tintero la parte correspondiente a sus amigos), pero el resto de los mortales, y una de sus más sangrantes VICTIMAS, yo mismo, deben callarse, y ni hablar de arremeter contra los asociados de tan amorales personajes, sus propios Serra y Maragall, los del Grupo Z, y toda la zarabanda barcelonesa. Eso ni hablar, ¡a por él!.

    ¡Buen elemento Doña Pilar!, primero de ERC, Teniente Alcalde con Maragall, después con el Grupo Z, y sus apaños con sionistas, conferencias, y Televisiones (en todas, o sea, la Única), y ahora con la Vanguardia. Todos los que no quieren que yo haya existido, mejor dicho, que exista, recordándoles su corrupta historia.

    ¡No se preocupe Doña Pilar!, soy muy consciente de mi NULIDAD, y de que también los organismos públicos, que son de los pocos que entran en mi web con inquietante asiduidad, no lo hacen para reparar el daño sufrido sino para INVESTIGAR, y “empapelarme”, ¡cómo mínimo!.

    Me advierten que no me meta con usted, que es muy vengativa. Pero debería aplicarse mucho, porque menos maricón me lo han atribuido TODO (la invención de pervertidor y golfo la repitieron hasta la saciedad), y denuncias falsas ya he toreado unas cuantas, con sentencias de absolución incluidas. Ocho años de cárcel, por culpa de sus “amigos”, repartidos en los últimos treinta, curten tanto, que sus amenazas son alaridos de chihuahua, o sea, NADA, y hasta me van bien porque me preparan para las de los que si pueden hacer daño, los triunfantes y enriquecidos en sus cargos públicos con la GRAN CORRUPCION.

Els comentaris estan tancats.

Pilar, you Rock!!!

M’agrada la Pilar Rahola. Ho he de dir, perquè fa mesos que segueixo intensament el seu www.pilarrahola.com i em confesso un partidari gairebé absolut de la mirada desacomplexada que fa de la realitat.

Els seus darrers articles, la carta a Boris Izaguirre, i l’escrit sobre Barack Obama, m’han fet sentir enveja. Enveja de no tenir el talent d’escriure com ella ho fa, i d’expressar idees amb la concisa intel·ligència amb que ella les construeix.

Crec que som al davant d’una gran nosebenbequè. Suposo que se’n diu “comunicadora”.

Em sento com aquells a qui critiquem la fe dels conversos. Perquè jo, de la Rahola, mai no me n’havia sentit tant a prop. Per mi, era una mena de “divina” que es creia en possessió de la veritat. Que exagerava, s’excedia o teatralitzava en excés els arguments. Ara la veig diferent. Millor. Centrada, madura, brillant. Molt millor quan escriu que quan surt a la televisió. Però bona a tots els registres. Simplement, em fa feliç llegir-la i trobar-hi allò que jo també puc haver cregut i no he sabut escriure.

Per sort, la Pilar viu a Badalona. Per desgràcia, no la “viu” prou. O no la sabem aprofitar com caldria. Forma part del capital humà que té Badalona. I sobre aquest concepte voldria expressar la segona part d’aquest post.

A Vitòria, em vaig fixar en una campanya del PNB. Expressava l’orgull dels bascos, i explicava, en diferents anuncis, fets rellevants d’aquell país. Per exemple, que eren el primer país en certificats de qualitat empresarial. El que pretenia el PNB era expressar aquest orgull a partir del capital humà, social i econòmic d’aquell territori.

No crec que s’hagi de vincular l’èxit d’un país o d’una societat al fet nacional, només i prou. Però és evident que estimar el teu país té molt a veure amb la manera com procures exhibir tot el teu potencial, i amb la manera com fas que la teva comunitat senti l’orgull de formar-ne part.

Badalona, diem, és la tercera ciutat de Catalunya. Però ens falta autoestima. Perquè no hem treballat mai el potencial de la nostra comunitat. Quan vaig arribar a la responsabilitat que actualment ocupo, vaig presentar una idea sobre com reforçar el nostre sentiment de pertanença en base al capital humà –tot ell- que té Badalona. La resposta, si més no, va ser freda. M’agradaria recuperar la idea i fer veure als badalonins que tenim l’esport a l’èlit treballat des de la base. O l’empresa que fa tecnologia LED més important, qui sap, del Món. O investigadors de primer nivell. I arquitectes de reconegut prestigi. I gent treballant a la “NASA” europea. O ensenyant Física a la universitat americana. O treballant per la Federació de Vela australiana com a enginyers. I cracks de la comunicació. O escriptors.Gent de Badalona que ens ha de fer sentir l’orgull de pertànyer a la ciutat, més enllà dels problemes de cada dia. De les errades dels serveis públics, o de la feblesa d’una societat civil que no hem sabut vincular prou a un projecte comú de badalonisme ben entès.  

 

[@more@]



Quant a falcobadalona

Properament…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.