Mare de Déu Senyor!

L'Esglèsia ha fet un comunicat i, sense explicitar-ho, ha demanat el vot pel Partit Popular a les properes eleccions espanyoles. Diu, l'Esglèsia, que no es pot votar a qui hagi negociat amb ETA, entre d'altres afirmacions més pròpies del carrer Gènova que dels Evangelis.

Es tracta d'una més de les raons per les quals, jo, m'entenc millor amb l'amo que amb els seus representants a la Terra. Jo no sé què en deuen pensar, de tot plegat, alguns capellans -més amunt o més avall en la jerarquia-, que conec. 

Vull creure que en Joan Badia, en Jaume Aymar, en Joan Carrera, en Joaquim Iglesias o tants d'altres, ho deuen viure com ho fem tanta gent que, essent cristians, assistim cada vegada més perplexes als missatges que dóna la Cúria.

I és que posen a prova la nostra Fe. Jo, com tants, he passat de creure a no creure, de perdre a recuperar la Fe, i ho he fet en diversos moments de la meva vida, empès per lectures, episodis viscuts, coneixences, i situacions emocionals.

Però avui, cada vegada més, m'allunyo, sense haver-ho volgut, d'aquesta Esglèsia que viu sense "viure" en nosaltres. Que es posiciona sobre la família, les malalties, l'educació i la política, fent-se una mena d'haraquiri existencial. Reduint-se ella mateixa en el temps i l'espai que li tocaria viure. Renunciant a un lideratge engrescador, que és el que la vida de Jesús ens mostra.

L'actitud cristiana té poc a veure amb aquesta manera de fer. Jo no sóc com ells, ni penso de la mateixa manera. I a la meva declaració de renda, per descomptat, no tindran cap creueta. No vull pagar aquests manifestos, ni aquella ràdio, ni les manis de Madrid, ni favors al Partit Popular.

[@more@]



Quant a falcobadalona

Properament...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.