Xavier Sala Martin a La Vanguardia

Ahir van acabar el seguit d’entrevistes que Sala Martin va fer als candidats a la Presidència de la Generalitat. Montilla, per manca de cintura i per prejudicis envers qui l’entrevistava, va perdre els nervis i va sortir-ne escaldat. Mas, Carod i Piqué, se’n van sortir prou bé. I ahir li va tocar el torn a Joan Saura….us recomano l’entrevista….és tant il.lustrativa!! el líder eco-socialista, o directament socialista, no demostra en cap moment que sàpiga massa res del que li pregunten. És absolutament increïble llegir com algú pot ser un líder català i no passar de respondre amb tòpics les preguntes que li fan. És increïble, i penós alhora, que tinguem aquests lideratges, i que a més es creguin en possessió de la veritat. En Saura, ahir, va demostrar què és l’esquerra de disseny. No coneix res a fons, no és capaç de fer auto-crítica, li molesta qui no pensa com ell, es troba encallat en els tòpics més suats…I això que s’ha gastat en estudis, essent Conseller del Govern, el que no està escrit.Escric tot això perquè em semblava, i m’equivocava, que era millor del que ahir va demostrar.

Adjunto l’enllaç amb la pàgina de Xavier Sala Martín que conté totes les entrevistes que ha fet a La Vanguardia, inclosa la d’en Saura. Ho faig així perquè la pàgina de La Vanguardia és de pagament.

[@more@]



Quant a falcobadalona

Properament...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Xavier Sala Martin a La Vanguardia

  1. L’entrevista amb en Saura no té preu. De la primera a la darrera pregunta es nota que el que més li preocupa és donar la possibilitat que en Sala i Martín l’esventri.

    Les seves respostes són patètiques, ridicules i acollonides.

    Fa pena!

    Marc

  2. Dessmond diu:

    No he llegit l’entrevista a aquesta perla de la política catalana. Ara ho faré.
    És increïble que un cràpula com aquest tingui escò de diputat.
    Algú que reiteradament afirmi que una mesura ecològica per estalviar energia sigui afluixar-se el nus de la corbata, com “ja ho fan al Japó”, simplement mereix tenir una super nanny a casa, que li ordeni i programi les rutines de la seva vida. Això o que l’ingressin a Sant Boi.

  3. * Peix del Mar,va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

  4. El pijama que duia feia riure. I anava descalç. Et sembla que les dotze de la nit són hores de fer anar el filaberquí

Els comentaris estan tancats.